Concerts a L’Auditori
Concert a L’Auditori: La Segona de Brahms
Diumenge 19 d’octubre, a les 11 h
Preu: 15€
Adquisició d’entrades a l’oficina de l’Associació, els dimarts /dijous, a partir del 16 de setembre.
Cada soci/a pot adquirir 2 entrades com a màxim, i només per a un dels dos concerts
El compositor Magnus Lindberg, internacionalment reconegut des de fa dècades -compositor resident de l’Orquestra Filharmònica de Nova York del 2009 al 2012-, va concloure recentment un concert per a viola que podrà escoltar-se per primera vegada a l’Estat. Una obra de reminiscències impressionistes, en què la majestuositat de la natura nòrdica, amb la participació activa dels metalls, traça un fris afectivament trepidant amb la presència imprescindible del solista, Lawrence Power en l’ocasió. La programació d’una obra de Lindberg a L’Auditori no és nova, i enguany en el concert dirigit per Matthias Pintscher serà acoblada amb una de les composicions més estimades del repertori simfònic: la Segona simfonia de Brahms. És una obra que destaca per un lirisme que l’apropa també a l’experiència de la naturalesa, per la seva respiració ampla i l’espontaneïtat esfereïdora d’himnes d’una bellesa incontestable, que es vehiculen amb una intensitat que propicia la transformació orgànica dels materials.
Concert a L’Auditori: Concert de Violoncel d’Elgar
Diumenge 21 de desembre, a les 11 h
Preu: 15€
Adquisició d’entrades a l’oficina de l’Associació a partir del 16 de setembre.
Cada soci/a pot adquirir 2 entrades com a màxim, i només per a un dels dos concerts
Indefugiblement vinculat a la figura carismàtica de Jacqueline du Pré, que deixà a la posteritat la versió de referència, el Concert per a violoncel en mi m d’Edward Elgar s’inaugura amb la coneguda declamació de la veu solista, al primer pla de l’acció dramàtica. Sense complexos refulgeix la fortalesa de qui exhibeix la pròpia vulnerabilitat, en una obra vertebrada pel protagonista -aquí el virtuós austríac Kian Soltani, internacionalment reconegut- que, alimentat pels diàlegs amb l’orquestra, traça una mena d’itinerari per la vida afectiva. L’alternança de vehemència i subtilitat es retroba vehiculada amb un llenguatge molt diferent del de la Simfonia n. 10 de Dmitri Xostakóvitx. Una obra apareguda l’any en què morí Stalin, i que havia de suposar un canvi en la consideració del compositor rus (convertit en sospitós pel règim, després d’haver estat encimbellat com a artista del poble). Discretament allunyada de les seves anteriors obres, la simfonia -en paraules de l’inoblidable violinista David Óistrakh- destaca per una força que “rau en l’enorme efecte dramàtic, l’agudesa dels conflictes, i la bella propietat del seu llenguatge”.
